AGAFAR TANDA

 

Volia – hauria escrit un color blau,

de tons verd esperança, amb clarobscurs asiàtics i vermells estripadors.

                                                               Per tu.

M’entretinc amb somnífers de paper d’arròs i humitats nocturnes

                                                               potser també per tu

                                                               o per mi (tant hi fa).

Em podria sorprendre més descarada i jugar a l’absència present,

que juganera com soc, no em dono per perduda,

                                                                      encara,

i a la partida hi tinc asos per mànigues

tot i que les regles del meu joc m’allunyen fins desaparèixer.

 

Hi haurà un altre torn.

Sospito,

espero.

I aleshores, tot em jugarà a favor.

Desmuntada,

cauré damunt d’un braç fornit.

I lluny com ets, et podré xuclar de ben a prop.

VESTIR EL GLAÇ

Si el fred no em gebra les mans

encara podré abrigar tres o quatre paraules

de les moltes que em queden per jugar:

 

Per quinzenes,

faig esclatar sota les calces

corrents elèctriques i diumenges de ressaca.

M’estampo baf en els cristalls

i  hi dibuixo grolleries, obscenitats descalces,

si es que molts em miren de reüll.

(és aquest exhibicionisme transversal
que m’acompanya en els meus stripteases alfabètics)

 

Assedegada i prudent

intento desaprendre per no caure en idèntics malencerts.

Faig apostes amb els patrons dels clàssics

i m’asseco les aixelles après les suors nocturnes.

 

I dic jo

(ara que m’enfilo a l’ampit)

que com la il·lusió mai no és rectilínia

i a mi m’exciten les inflexions i els penya-segats

és millor prendre el revolt per recuperar la drecera

 

No hi ha temperatura baixa.

Des del sol, si s’escau, ja faig jo un transvasament.